Contaminació i salut

    El nen i el seu entorn

    Els éssers humans vivim des del naixement en contacte permanent amb els contaminants ambientals transmesos per aire, aigua, dieta i sòl / terra. L’exposició a un contaminant en una etapa de la vida pot tenir efectes negatius en etapes posteriors, ja sigui en la mateixa persona o en els seus descendents.


    En un món globalitzat, les exposicions ambientals no són una excepció. Gairebé tots els nounats en qualsevol lloc del món presenten nivells detectables de compostos orgànics persistents. El fenomen de la distribució planetària d’aquest tipus de compostos pot ser un dels exemples que justifica de la manera més clara la màxima “pensa globalment, actua localment”, ja que l’ús local d’aquests químics té efectes globals que poden arribar a ser més intensos en zones allunyades que no pas on s’han fet servir.


    Els nens són més vulnerables a l’entorn que els adults, ja que els seus sistemes neurològic, immunològic i digestiu, entre d’altres, encara estan en formació. A més, els seus patrons de conducta, com ara gatejar, dur-se objectes a la boca, poden implicar una més gran exposició a alguns contaminants. És per això que el seu desenvolupament físic, social i intel·lectual, des de la concepció fins a l’adolescència, demana un ambient protegit.


    Els factors d’origen de moltes malalties cròniques s’acumulen en l’organisme des de les primeres etapes de la vida, i tot el que ens passa en les etapes embrionària i fetal és d'importància vital. Per tant, hi ha un bon nombre de malalties en la infància associades amb un entorn contaminat. La contaminació ambiental contribueix a afectar el desenvolupament neuroconductual, immunitari i sexual dels infants. La nutrició materna durant l’embaràs, la lactància i la nutrició infantil juguen un doble paper en el desenvolupament del nen: per un costat, són una de les fonts d’exposició a contaminants; per l’altre, també són una font de nutrients beneficiosos per a la salut.


    La investigació epidemiològica (la disciplina que estudia l’origen i la distribució de les malalties en les poblacions humanes, amb el fi de prevenir-les) s’ha basat clàssicament en l’estudi de les causes de diversos processos patològics definits com a malalties o síndromes. En els últims anys, ha hagut un interès creixent per estudiar petites alteracions que, encara que es puguin considerar com a normals per a un individu, poden ser importants des d’un punt de vista poblacional, en cas que un gran nombre de persones s’hi trobin exposades. Aquest seria el cas de la major part de contaminants que podem trobar en els països desenvolupats, on els nivells en la població general són massa baixos per causar trastorns aguts, però són prou alts per produir petites alteracions que, sumades a altres factors de risc més coneguts, a la llarga poden ajudar a desenvolupar alguna patologia. Sigui quin sigui el grau d’afectació d’aquests compostos sobre la salut, el fet d’estudiar-les en les primeres etapes de la vida obre les portes a un camp molt important per a la salut pública: la possibilitat d’aplicar mesures de prevenció per reduir o erradicar el problema.


    Contaminants ambientals i salut infantil

    Les amenaces més grans per a la salut dels nens es poden trobar, precisament, en els llocs que haurien de ser més segurs: les llars, les escoles i les comunitats. Cada any, més de cinc milions de nens de 0 a 14 anys (la majoria en els països en vies de desenvolupament) moren a causa de malalties directament relacionades amb l’entorn. Moren de diarrea, afeccions respiratòries, malària i altres malalties de transmissió vectorial, traumatismes, i d’altres amenaces ambientals que es troben dins i als voltants de les seves llars.


    L'aigua insalubre, una higiene i un sanejament deficients, la contaminació de l’aire (fins i tot la causada per combustibles domèstics bruts utilitzats per cuinar i escalfar), el fum del tabac, els productes químics perillosos i altres amenaces ambientals afecten la salut dels nens de forma més o menys aguda.


    L'impacte de les exposicions ambientals en el desenvolupament dels infants és difícil d'avaluar. El ventall d’alteracions és molt extens, així com la diversitat d’exposicions que poden afectar-ne el creixement i els desenvolupaments físic, intel·lectual, emocional i social. En els països desenvolupats, el grau de contaminació és molt menys elevat que en els països en vies de desenvolupament, i els efectes derivats de la contaminació ambiental són, per tant, més subtils i difícils de discriminar tenint en compte la quantitat d’agents i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos patològics.


    La relació entre determinats contaminants i la salut no s’ha de considerar de manera aïllada. La contaminació és multicausal, és a dir, hi ha diverses fonts d’exposició a un contaminant: l’alimentació, l’aire i el consum d’aigua entre d’altres. I cadascuna pot portar-nos a efectes diferents. També s’ha de considerar l’existència de múltiples respostes humanes a les exposicions. Diversos factors determinen la susceptibilitat de cada individu, factors que canvien al llarg de la vida com l’edat, factors nutricionals o genètics, o malalties preexistents, entre d’altres.


    Les alteracions del desenvolupament poden manifestar-se a través d’un endarreriment en el creixement intrauterí, malformacions congènites, problemes de creixement, dèficits funcionals (neuroconductuals, immunològics, reproductius) i una més gran predisposició al desenvolupament de malalties cròniques durant la vida adulta, com ara diabetis, malalties cardiovasculars o càncer.


    L’exposició a substàncies capaces d’alterar l’homeòstasi hormonal (disruptors endocrins) troba en la exposició materno-infantil i infantil una de les etapes més preocupants. S’ha pogut demostrar que en les últimes dècades hi ha hagut un augment de moltes patologies presumiblement hormonodependents, entre les quals podem destacar les alteracions de la maduració genital masculina, alteracions en la funció testicular i el càncer de testicle i pròstata.


    En el cas dels compostos organoclorats i dels metalls, s'ha descrit baix pes en néixer, prematuritat, endarreriment en el creixement longitudinal. Possiblement alteren la funció tiroïdal i el desenvolupament neurològic. Tot i així, encara no coneixem del tot els mecanismes pels quals els tòxics ambientals produeixen un endarreriment cognitiu. Una breu disminució del nombre de connexions nervioses al principi de la vida podria ampliar-se al final i fer que puguin aparèixer abans malalties com ara la demència.


    La contaminació atmosfèrica, especialment la causada pel trànsit automotor, així com el consum d’aigua de l’aixeta contaminada, podrien endarrerir el creixement intrauterí i influir en l’augment de certes malformacions congènites. A més, un gran nombre d’estudis indiquen que l’exposició a nivells elevats de contaminants atmosfèrics s’associen amb l’increment de malalties respiratòries com la bronquitis o les crisis d’asma.


    La contaminació atmosfèrica

    Hi ha moltes i diverses fonts, tant a l’interior com a l’exterior dels edificis, que contribueixen a l’alliberament en l’aire de contaminants que representen un risc per a la salut. L’exposició a la contaminació atmosfèrica afecta a tota la població i, encara que presenta variabilitat temporal, no és una exposició puntual, sinó continuada en el temps.


    La principal font d’emissió de contaminants atmosfèrics en les ciutats és el trànsit. Els contaminants que actualment són més rellevants pel que fa als seus efectes sobre la salut són les partícules (especialment les partícules fines, ja que poden penetrar més profundament en el sistema respiratori) l’ozó i el diòxid de nitrogen.


    Les fonts de contaminació atmosfèrica en ambients interiors (com el fum del tabac, els aparells de gas, les pintures, dissolvents, etc.) poden contribuir de manera important a l’exposició a contaminants com el diòxid de nitrogen, les partícules fines o els compostos orgànics volàtils.


      Efectes d'aquest contaminants sobre la salut

      Els principals efectes aguts d’aquests contaminants comporten una augment del número de defuncions, d’ingressos hospitalaris i de visites a urgències, especialment per causes respiratòries i cardiovasculars. Així mateix, s’han trobat efectes crònics relacionats amb exposicions a llarg termini. S’estima que l’increment en el risc de morir per exposició crònica a la contaminació atmosfèrica és diverses vegades més gran que el causat per l’exposició aguda, i podria representar una disminució de prop d’un any en l’esperança de vida.


      Per altra banda, els nens són (juntament amb les dones embarassades, els malalts i les persones grans) una població més vulnerable als efectes de la contaminació atmosfèrica. Aquesta major vulnerabilitat dels infants és causada per diferències en l’exposició, a la immaduresa fisiològica i que tindran més temps de vida després de l’exposició. A més, els nens inhalen un volum d’aire proporcionalment més gran que els adults.

      Efectes de la contaminació atmosfèrica en nens i fetus

      Resultats d’estudis experimentals en humans mostren que els fetus i els nens petits són especialment susceptibles als efectes tòxics de contaminants com partícules fines en suspensió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, el fum del tabac, els metalls i l’ozó. A més, creix la preocupació per la possible influència de les exposicions als contaminants atmosfèrics durant la gestació, tant en l’ambient interior com en l’exterior, als nivells que els hi pot arribar a haver a les nostres llars i carrers. En els últims anys, diversos estudis han aportat proves de l’impacte de l’exposició en l’úter sobre el risc de mortalitat intrauterina, la prematuritat i la reducció del creixement fetal.