CREAL. Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental


Cercador

Portada > Notícies

Tornar a les notíciesNotícies

Viure entre edificis antics i sense zones verdes augmenta el risc de mort durant les onades de calor

A les zones amb poques àrees verdes, edificis vells i empleats en treballs manuals la mortalitat s'arriba a doblar

dilluns, 15 de juliol de 2013

Viure entre edificis antics i sense zones verdes augmenta el risc de mort durant les onades de calor

Font: Agència SINC / Madrid/Barcelona, 15 de juliol de 2013. Imatge: SINC

Un treball en què han participat investigadors del CREAL, de l'aliança ISGlobal, ha relacionat factors sociodemogràfics i urbans amb l'augment de mortalitat durant els dies de temperatures més altes de l'any. El risc es multiplica per dos en barris habitats per treballadors manuals, amb edificis vells, i amb pocs parcs o jardins. Estudi publicat a Journal of Epidemiology and Community Health.


Els veïns de les zones menys verdes de les ciutats, amb edificis més vells i on viuen principalment treballadors manuals tenen més risc de morir durant una onada de calor, indica un treball publicat a la revista Journal of Epidemiology and Community Health.

Per fer l'estudi, investigadors del CREAL, que forma part dels centres CERCA, van analitzar les característiques socioeconòmiques i urbanes de l'àrea metropolitana de Barcelona i la distribució geogràfica de 52.806 defuncions produïdes en les temporades de calor entre 1999 i 2006 per especificar en quines àrees s'observen majors riscos de mortalitat durant les onades de calor que assoten les ciutats a l'estiu.

"Aquests mapes de vulnerabilitat poden ser útils per identificar zones on insistir en els plans de prevenció", explica a SINC Xavier Basagaña, un dels autors de l'estudi.


Entre les vuit variables sociodemogràfiques escollides, 5 no van mostrar una relació significativa amb el nombre de morts provocades per la calor. Aquests factors són el percentatge de veïns desocupats, de joves amb baix nivell educatiu, de majors de 65 anys, de xalets individuals i de cases sense aire condicionat.


Sí que es va trobar relació entre les defuncions per calor i la proporció de veïns empleats en treballs manuals que habiten la zona, la quantitat d'edificis antics i l'escassetat d'espais verds segons la percepció dels veïns.


Barris amb el doble de risc

Durant tres dies consecutius de calor extrema, es va observar un augment de la mortalitat mitjana del 30%, mentre les zones que complien amb les tres característiques (poques àrees verdes, edificis vells i empleats en treballs manuals) la mortalitat després de tres dies seguits de calor extrem s'arriba a doblar.

"Això és el més sorprenent dels nostres resultats, que dins d'una mateixa ciutat hi hagi àrees amb el doble de vulnerabilitat a la calor que altres", indica Basagaña.

El percentatge de veïns empleats en tasques manuals es va utilitzar com a indicador principal del nivell socioeconòmic de la zona. Els altres indicadors estudiats, el nivell educatiu i la desocupació, van resultar menys informatius per la seva relació amb la joventut, que és menys vulnerable a la calor, segons consideren els científics.

Els autors suggereixen que les àrees amb construccions més antigues poden albergar més risc per un pitjor aïllament tèrmic, i que la sorprenent manca de relació amb l'edat de la població podria ser reflex que 64 anys és una edat de tall massa baixa per notar l'efecte.

"L'entorn urbà pot tenir una influència en els efectes de la calor, un fet corroborat per altres estudis. Millorar l'aïllament dels edificis és fonamental per dependre menys de l'ús d'aire condicionat, i un bon ús de vegetació urbana contribueix a disminuir l'efecte de les 'illes de calor' a les grans ciutats", indica l'investigador.

No obstant això, Basagaña explica que durant la major part del període d'estudi encara no s'havien implementat els plans de prevenció dels efectes de la calor sobre la salut introduïts en 2004. "Seria interessant veure si aquestes diferències s'han mantingut o s'han reduït després de la introducció del pla", conclou el científic.

Referència bibliogràfica:

Yihan Xu, Payam Dadvand, Jose Barrera-Gomez, Claudio Sartini, Marc Mari-Dell’Olmo, Carme Borrell, Merce Medina-Ramon, Jordi Sunyer, Xavier Basagaña. “Differences on the Effect of Heat Waves on Mortality by Socio-Demographic and Urban Landscape Characteristics” Journal ofEpidemiology and Community Health, vol. 67 Junio 2013. Doi: 10.1136/jech-2012-201899


CONTACTE

Cap de comunicació:
Raül Toran

Telèfon:
(+34) 93 214 73 33
(+34) 696 912 841

Correu electrònic:
rtoran(ELIMINAR)@creal.cat


ISGlobal - Campus Mar · Doctor Aiguader, 88 · E-08003 Barcelona · Tel +34 93 214 73 00 · Fax +34 93 214 73 02 · e-mail: RSS

Una iniciativa de:


Context científic: